Hem fet conserva de carabassa

Com explicar el temps?

El temps passat, el temps que vivim, el temps futur,... pot ser difícil d'entendre si no s'associa a una vivència personal.

Com entendre el temps si no es té consciència física? Segur que trobaríem molts exemples. Però a l'escola ens agrada també associar-ho a la cuina, a les receptes que ens vénen de generació en generació, als regals que ens dóna la terra. Així és que... entrada la tardor tenim a l'escola una enorme carabassa. Tot comença amb un joc, amb una certa curiositat. Què deu ser? Qui l'ha duita? Què en podem fer? I si la tallam? Però és molt grossa! Com ho podem fer? I si convidam a un familiar? 

Tenim la sort de tenir families disposades a col·laborar, i ja tenim un voluntari. El nostre convidat és en JEFFERSON, son pare de na Tina, que és un  "un cortador", diu ella. 
Gràcies Jefferson per estar una estona amb noltros tallant les carabasses.

Un altre fillet diu que a ca seva també té melons i que en pot dur per mesclar amb la carabassa. Ara ja ho tenim clar, podrem fer conserva. Quina feinada! 

Sorgeixen moltes preguntes, què hi deu haver dins, segur que pesa molt, si noltros la podríem alçar, ... decidim provar-ho. Tots sols no hem pogut però una filleta proposa que l'alçem entre tots, són valents i tenen coratge de provar-ho. 
 
L'activitat requereix temps, un dia per tallar-la, un dia per coure-la, un altre per tastar-la, fer els pots i bollir-la, i finalment fer les etiquetes. Un procés lent, d'anar fent, a poc a poc, aprofitant els recursos naturals, la saviesa de generacions (receptes de cuina), la col·laboració de les famíliesi l'entusiasme dels fillets i filletes. Hem pogut omplir prou pots i tothom ha pogut convidar la família a tastar la nostra conserva. Esperem que us agradi. Bon profit!