Feia dies que volíem sortir a fer un passeig.
És temps de tardor, encara fa calor ... i tenim uns camins amb molt encant.
Es Mestall ja és un poc nostre. Cada any hi feim qualque caminada, però enguany ja és un poc tard per collir-hi figues, només les tastam. Així i tot, el passeig val la pena. Ens aturem a observar petites descobertes, n'hi ha que recullen tresors, guaitem als horts que veim pel camí, sentim animals, ... i tot el camí esdevé un joc de converses, troballes, relacions, emocions, esforç i alegria.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada